Durant la decada
dels anys seixanta, Manlleu va viure una colla de canvis i transformacions
que l'afectarien de manera radical. L'expansió industrial n'és
un dels components més clars. Va comportar un fort augment
de la demanda de mà d'obra i va estimular alhora grans corrents
immigratoris, provinents bàsicament d'Andalusia, que donarien
coma a resultat un important creixement urbanístic.
La necessitat
d'acollir aquesta població sobrevinguda i el propi creixement
natural de la població van fer necessària la construcció
de noves vivendes i infraestructures urbanístiques, que no
sempre van tenir la qualitat desitjada. Sorgeix així el barri
de l'Erm amb els blocs de Can Mateu i Can Garcia.
Arran de la construcció
d'aquestes noves vivendes a la zona nord-est del centre urbà,
es va anar constituint un nucli de població important tan nombrós,
que les autoritats eclesiàstiques consideraren necessari atendre
el barri mitjançant la designació d'un sacerdot. així
és com Mossèn Jordi Vila i Febrer es va posar al front
de la nova parròquia, lloc que ha vingut ocupant fins el moment
actual.
1968
El dia 8 de setembre
de 1968, dia de la Mare de Déu de la Gleva, es col·locava
la primera pedra, sense festes ni protocols, però amb una gran
il·lusió. En menys d'una any, l'església estava
acabada i va ser inaugurada amb tota solemnitat el dia 29 de juny
de 1969, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, per l'il·lustríssim
Bisbe de Vic, Ramon Masnou.
Mentre duraven
les obres per a la construcció del nou temple, s'havia constituït
ja una comunitat cristiana que s'aplegava per a les celebracions litúrgiques
i de manera provisional en uns soterranis de la plaça Sant
Antoni. Van ser doncs aquests primers feligresos els qui, per votació
popular, van dedicar el nou temple a Sant Pau.
Val a dir que
el que els va atreure vertaderament de Sant Pau va ser el seu
caràcter fort, decidit, i la tasca que va dur a terme amb coratge
i entrega.
