Església d'una sola nau amb volta de canó i una ampliació pel cantó nord a través d'un arc rebaixat al mur primitiu. Coberta a base d'una doble volta per arestes vistes de pedra, constituïdes per una motllura simplemolt encertada quant al volum encara que poc refinada quant a la talla.

L'església inclou un campanar de planta quadrada i cobert a quatre vents amb teules vidriades pel cantó nord-oest, mentre que a la façana lateral sud té adossada una petita sagristia.

Aquesta església és documentada amb el nom de Sant Julià des de l'any 1040 i la seva història va lligada al lloc de Vilamirosa documentat l'any 941. És d'estil romànic amb unes proporcions interiors a escala humana molt belles que també li donen unes propietats acústiques notables.

Conjuntament amb Sant esteve de Vila-setrú i les restes del monestir agustinià al nucli antic, constitueix el patrimoni romànic i gòtic més important del terme de Manlleu.

La capella lateral, d'estil gòtic tardà, es va afegir a principis del segle XVII i entre els segles XVII i XVIII es va transformar el campanar i la façana.

Recentment va estar restaurada pel Servei de Patrimoni de la Diputació amb uns criteris que contemplen la conservació dels diferents estils que engloba l'edifici. Actualment es dedica a activitats culturals.