Església d'una sola nau amb volta tabicada de mig punt i llunetes que pemeten obertures laterals que il·luminen les pintures de decoració.

A més del presbiteri, la nau única consta de quatre espais separats per arcs torals i columnes compostes adjacents als murs, que integren un important basament.

La capella és al mig de dos edificis: una masia adosada a la paret de ponent i un edifici avui dedicat a sala de reunions(que també conté la sagristia) a llevant. No obstant això, cobreix a dos vents sense resoldre el conflicte de l'entrada de llums per les obertures laterals de la capella.

En conjunt la capella no és molt refinada i l'hem de classificar com d'estil eclèctic i amb un interior que encara enllaça amb un barroc tardà, mentre l'exterior vol participar de la simplicitat introduïda a la il·lustració, insinuant un frontó mitjançant una cornissa i un ràfec acornissat de ceràmica una mica matussers. La portalada d'entrada amb la clau de volta esculpida són els elements més delicats que conté.

Aquesta capella té els seus antecedents a l'església de Sant Jaume de Vilamuntà que és documentada com capella rural dependent de Santa Maria des del 1247, emplaçada prop del mas de Sant Jaume Vell, va desaparèixer al segle XVIII.

A rel d'un vot popular, a conseqüència del còlera morbo de 1884, es va reedificar l'any 1885 al'emplaçament actual més proper a la vila en un terreny cedit pel Sr. Hipòlit Poquí. L'any 1886 es va obrir al culte realitzant la benedicció el bisbe Antoni Palau. Des de llavors la capella i l'indret, són molt freqüentats pels manlleuencs.