Tret del Full Parròquies de Manlleu (10 febrer 2008):
En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava...(de l’evangeli d’avui).

Dejuni: per què? De què? Quin valor té privar-se de poc quan es té molt? El dejuni (no únicament de menjar) és un primer pas, un primer esforç per tal que donant els altres part del que tenim o part del nostre temps contribuïm a fer-los més feliços. Al mateix temps ens ajuda a superar orgulls i egoismes i entrar en comunió amb Déu. La Quaresma és un bon moment per fer un esforç sobre nosaltres mateixos per eliminar tot el que pot ser causa de ferir el germà.

El dejuni (de TV, de capricis innecessaris, de crítiques, de cotxe, d’hàbits negatius, de mandres i comoditats, d’inèrcies i deixadeses...) ens fa més capaços d’estimar i ens ajuda a recentrar la nostra vida en allò fonamental. Ens fa estar “en forma” per fer el bé:potser els millors dejunis són aquells que fan la vida més agradable als qui ens envolten i ens porten a aprofitar al màxim el do de la vida rebut de Déu.
Val la pena convertir-nos i renovar els dons rebuts en el baptisme.

Tret del Full Parròquies de Manlleu (17 febrer 2008):
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.(de l’evangeli d’avui)

Aquest diumenge proposem una cosa ben assequible a tothom: escoltar. No té cap cost econòmic i és altament beneficiós per la salut interior pròpia i del nostre entorn. Televisió, ràdio, al carrer... tothom parla. Però, qui escolta? Tothom opina, però abans hem escoltat? Escoltar Déu. Per això serà bo trobar una estona, potser diària, per fer silenci i escoltar la paraula de Déu; escoltar-ne un comentari (en trobarem al full diocesà o a altres publicacions). Quedarem sorpresos perquè el Senyor vol dir-nos allò que ens convé en cada moment. Però sovint, no l’escoltem. Pregar també és escoltar.

Escoltar-nos els uns als altres. Escoltar-nos dins el matrimoni. Escoltar els fills. Escoltar als avis. Escoltar els companys de feina. Escoltar què diu l’altre... i també què no diu, però vol dir. Escoltar és avui una gran mostra d’estimació.

Tret del Full Parròquies de Manlleu (24 febrer 2008):
- El qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set.
- Senyor, doneu-me aigua d’aquesta...(de l’evangeli d’avui)

Fàcilment ens adonem que el nostre món, i nosaltres mateixos, tenim set de moltes coses. Algunes d’elles perfectament legítimes, però altres tot i obtenint-les, ens fan encara més set. Així podríem parlar de set de llibertat o de felicitat, set de passar-s’ho bé o de tenir més... En el salm 63 diem:Tu ets el meu Déu, Senyor; a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.Però tenim set de Déu? Tenim ganes de apaivagar la nostra set amb la Paraula d’un Déu misericordiós que ens estima i que confia en nosaltres per millorar el món? Deixem que l’aigua de la Paraula de Crist ens penetri en el més profund del cor.

Tret del Full Parròquies de Manlleu (2 març 2008):
Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, ¿tu, que en dius, d’ell? Ell contestà: que és un profeta” ( De l’evangeli d’avui)

El cec de naixement és la figura de la humanitat que busca.És la figura de tot home i de tota dona que enmig de foscors es va fent preguntes sobre el sentit de la vida, buscant el camí més lluminós. Molts han descobert aquest camí. Han fet de la Bona Nova de Jesús una guia per anar fent camí en aquest món i s’han convertit en llums de la Llum. Petites espurnes de la gran Llum que és Crist. El temps de Quaresma ens porta a revisar com brilla la nostra llum. Potser som llums quasi apagades? Potser som llums que no brillen en un lloc visible?. Potser som llums que no traspuem la vertadera Llum? Aquell cec de naixement, tot i les pressions, no dubtava en manifestar la seva fe.

Tret del Full Parròquies de Manlleu (9 març 2008):
Jesús digué a Marta: Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus això? (De l’Evangeli d’avui)

Com la samaritana, com el cec de naixement, com avui Llàtzer, representen aquesta societat nostra que té set, que cerca llum, que desitja vida tot i que té com a terme visible la mort. Jesús ens diu que ell és Resurrecció i Vida. Una Vida que dóna sentit a la nostra vida, una Vida que ens parla de resurrecció per donar glòria a Déu. Deixem que la nostra vida d’aquí tingui sentit, que no sigui una vida fosca, assedegada i sense objectius. És així que ens preparem per la Vida

Tret del Full Parròquies de Manlleu (16 març 2008):
Molta gent entapissava el camí amb els seus antells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar la terra i la gent que anava al davant i la que el seguia cridava: "Hossana al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hossanna a dalt del cel" .(De l'evangeli que es llegeix avui a la Benedicció dels rams).

Final de la Quaresma. Inici de la Setmana Santa amb aquest himne de lloança: Hossanna el Fill de David. La nostra pregària d'aquests dies sants ha d'estar amarada d'aquesta actitud de lloança. Si creiem en un Jesús que ens perdona, si creiem en un Jesús que amb la seva mort ens salva i dóna Vida a tots, bé està que també el lloem: Beneït el qui ve en nom de Déu. Amb esperit de lloança, amb esperit de penediment, amb esperit de solidaritat amb Jesús i amb el món, encetem la Setmana santa.