Tret del Full Parròquies de Manlleu (23 març 2008):

ÉS PASQUA! AL·LELUIA!
Digueu-nos, oh Maria, ¿què heu vist en el camí?
- La tomba que va obrir el Crist quan ressorgia i el Crist que revivia amb glòria sense fi. (Seqüència de Pasqua).

L’àngel els ho havia dit, Maria Magdalena i les altres dones, mentre anaven corrents a complir la missió d’anunciar aquella Bona Nova, es troben Jesús mateix que se’ls acosta, els omple de la joia més gran, i els reitera l’encàrrec. No tingueu por! Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran. Els germans de Jesús, o sigui tots nosaltres, hem d’anar a Galilea, al lloc de la vida de cada dia, de la feina, de les relacions amb la gent... A Galilea hi és ell, al costat nostre, acompanyantvivint la nostra vida, omplint-la de joia i d’amor. (De Missa Dominical)

Tret del Full Parròquies de Manlleu (30 març 2008):

Després digué a Tomàs:
“Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat” No siguis tan incrèdul. Sigues creient”.
Tomàs li respongué: “Senyor meu i Déu meu!”. (De l’evangeli d’avui).

Cada vegada som més pragmàtics: El que ens sembla que és blanc, per nosaltres és blanc i el que ens sembla que és negre, és negre. Ens costa posar matisos a tants aspectes de la vida... Davant la fe també molts radicalitzen les seves postures: Que serveix per alguna cosa creure? Jo, diuen molts, només crec amb el que veig!

D’altra banda, pel qui està obert a la fe, pot veure molts signes de la presència del ressuscitat entre nosaltres: Unes comunitats vives aquí i allà que perduren al llarg dels segles, una Paraula de Déu viva i que continua donant Vida a molts creients, unes comunitats que encara que envelleixin no dubten a donar exemple de la presència del Crist enmig nostre, i tants signes que vénen de la vida de cada dia, petits o grans signes de sants i bons cristians que d’una manera callada han posat la seva fe en el ressuscitat i contínuament van dient: Senyor meu i Déu meu!

Tret del Full Parròquies de Manlleu (6 abril 2008):

QUEDA’T AMB NOSALTRES!

“Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar” (De l’evangeli d’avui).

Aquells deixebles havien conegut a Jesús, l’havien conegut i els havia entusiasmat. Però davant d’aquell final tràgic, una mort en creu, els semblava tot un somni i un ideal que havien somniat, però que s’havia esfumat. Però en la seva conversa, de cor a cor, troben en aquell desconegut una escalfor que els abrusa el cor. El conviden a casa i es queda amb ells. Tantes decepcions en la nostra vida... Havíem somniat tantes coses... Davant les decepcions busquem escapatòries, però l’únic que ens pot obrir horitzons d’esperança és aquest Jesús que camina amb nosaltres i a qui li hem d’obrir el cor, i amb senzillesa li diem: Queda’t amb nosaltres.