Com anunciàvem al full passat, estem dins la Setmana de pregària per la unitat dels cristians. Una tradició que compleix cent anys i que ha donat molts de fruits. L’any passat ha estat ple de fites ecumèniques, tant a Catalunya com a l’Església universal. Certament que el sant Pare, els bisbes i els teòlegs fan molt per l’ecumenisme (que és el treball que cerca la unitat plena i visible dels cristians). Però podríem pensar que això de la unitat dels cristians és una cosa d’experts o que afecta als cristians d’altres països. Què podem fer els cristians de les parròquies de Manlleu per l’ecumenisme? L’Esperit Sant inspirarà a cadascú allò més convenient, però aquí tenim algunes pistes per si ens serveixen:

-Pregària. Jesús va demanar al Pare: “que siguin u, com tu i jo som u”. Nosaltres seguim els passos del mestre i també hem de demanar al Pare aquest do. Demanar ens fa ser senzills. Ens fa prendre consciència que l’Església és un misteri de Gràcia, que és Déu qui ens ho dona tot: la vida, la fe, la Paraula de Déu, els sagraments... l’Església és un do de Déu.

-Estimar-se i conèixer-se. Estimar-se a un mateix i estimar l’altre de cap manera són coses oposades! Només des d’una sana autoestima podem estimar a l’altre amb serenor i generositat. Estimar el que som i tenim; valorar la fe que hem rebut, la Paraula i els sagraments; valorar la pròpia comunitat, amb els tresors i les mancances que té. I des de la pròpia identitat catòlica, conèixer i valorar l’altre. Avui viuen a Manlleu cristians d’altres esglésies i comunitats cristianes: Ortodoxes, Protestants, Pentecostals... La fe ens porta necessàriament a treure tot prejudici, a agrair els dons que els altres també han rebut de Déu (la fe en Jesucrist fill de Déu confessada en el mateix credo que resem a la missa, la Paraula, alguns també el Baptisme). Això, ben entès, no vol pas dir un relativisme on tot és igual. Estimar la identitat de l’altre, no ha de suposar negar la pròpia.

-El diàleg de la caritat, aquesta llengua universal, comprensible fins i tot quan no parlem el mateix idioma. En la convivència diària podem ser experts el diàleg de la caritat.

-Ser instruments d’unitat: a tot arreu. A casa i amb els veïns: exercir la paciència, la tolerància, no criticar; destacar allò positiu de la gent; a la parròquia, veient a l’altra com un do per a mi. Faríem riure si cerquéssim la unitat amb els més llunyans i oblidéssim als propers!

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

DIJOUS DIA 24 DE GENER, A LES 9 DEL VESPRE tindrà lloc a la PARRÒQUIA DE SANTA MARIA, una pregària per la unitat. Tots hi som convidats!