Sant Antoni M. Claret i Manlleu |
|
Dimecres dia 24 d'octubre, va ser la festa de Sant Antoni Maria Claret, amb la particularitat que aquest any es celebra el segon centenari de seu naixement. L'Àlex Roca ens ha fet arribar aquest article que explica la relació del Sant amb la nostra ciutat de Manlleu. (Full Parròquies Manlleu 21 d'octubre 2007) |
|
![]() |
Enguany s’escau el bicentenari del naixement de Sant Antoni Maria Claret. No és la nostra intenció aprofundir en la importància de l’efemèride. Com llegíem en el Full Diocesà, els actes commemoratius començaven el 21 d’octubre d’enguany a la seva vila nadiua de Sallent i es perllongaran fins al 23 de desembre del 2008. Temps hi haurà per rememorar la tasca apostòlica del nostre Sant. La nostra intenció és, diguem-ne, més casolana, només unes breus pinzellades de la relació de Sant Antoni Maria Claret i Manlleu.
|
Sant Antoni Maria Claret va néixer el 23 de desembre de l’any 1807 a Sallent, era el cinquè dels onze fills que van tenir el matrimoni Joan Claret i Josefa Clarà. El dia de Nadal va ser batejat a la parròquia de Santa Maria de la vila del Bages i, casualment, el jove vicari que li va administrar el sagrament del baptisme, Raimon Mas, l’any 1817 va ser nomenat vicari perpetu de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, càrrec que va exercir fins a l’extinció de la Canònica Agustiniana el 1835; llavors, però, en passar la parròquia manlleuenca a dependre del Bisbat de Vic, va ser nomenat rector de Santa Maria i va seguir tenint cura de la nostra parròquia fins a la seva mort, esdevinguda al novembre de 1847. Sant Antoni Maria Claret celebrava la seva primera missa el 21 de juny de 1835 a la parròquia de la seva vila nadiua; tenia llavors 27 anys. Després d’exercir el seu ministeri en algunes parròquies del bisbat, l’última va ser Viladrau, comença unes tandes de predicacions a diferents poblacions de Catalunya durant un període que va des de 1840 fins 1847. Tenim notícia que l’any 1844 ve a Manlleu per dirigir la seva paraula apostòlica als manlleuencs (1). Raimon Mas, l’ancià rector i sallentí, es va retrobar amb aquell infant que havia batejat, llavor ja mossèn Antoni Maria Claret, el pare predicador i també sallentí. Una trobada que a ben segur devia plaure a tots dos, tot i que cal pensar que altres contactes havien tingut. Encara que amb 19 anys de diferència quant a l’edat, no saben estar-nos de intuir un cert paral·lelisme entre el pare Claret i el manlleuenc Francesc Aguilar, pel fet que tots dos els sabem aprenents de teixidor en els primers temps de la seva joventut, a dues viles del mateix Bisbat i feineres en aquestes arts; també estudiants en el mateix seminari, sacerdots, escriptors i bisbes. En una biografia del bisbe Aguilar, el seu autor ens parla de l’amistat entre els dos personatgesi cita l’any 1843 quan aquesta amistat arrela; l’Aguilar seminarista va al darrere del pare Claret en les seves correries missioneres pel pobles de les contrades. Aquesta amistat i coneixença ben segur que devia ser el motiu pel qual el pare Claret el cridà a Madrid: Al desembre de 1863, Aguilar abandona Vic i es trasllada a Madrid, on el pare Claret el nomena rector del col·legi de segona ensenyança que havia fundat al monestir de l’Escorial(2). Dèiem en començar que les nostres pinzellades serien minses i estrictament relacionades entre el Sant i Manlleu o la seva gent. Però, ens cal fer esment dels alts càrrec de responsabilitat eclesiàstica i social del pare Claret lligats amb la política del país, especialment d’aquell període de força moguda, i no van faltar-li enemics; els afers polítics com el reconeixement del Regne d’Itàlia i la posterior revolució que portaria a la proclamació de la primera República van ser causa de l’exili del pare Claret, que, com ja és sabut, va morir al monestir de Fontfreda (França) el 24 d’octubre de 1870(3), i és ara quan apareix novament Francesc Aguilar en defensa del seu amic. Aguilar, que coneixia prou bé el pare Claret, dolgut de com es bescantava la personalitat del seu amic, aprofundint en dades, actuacions i virtuts, escriu una biografia que publica arran de la mort del seu amic(4). Aquesta biografia fou admesa en declarar el Dr. Aguilar en el procés de canonització del pare Claret i va tenir influència positiva en el procés. Amb motiu del trasllat de les despulles des de França a la casa missió de Vic l’any 1897, el bisbe Aguilar pontificà en el solemne ofici funeral celebrat a la catedral de Vic(2). Fins aquí, doncs, el que hem pogut trobar que faci referència a fets puntuals entre Sant Antoni Maria Claret i Manlleu. El que cal, però, és conèixer la seva obra. Ens hi poden ajudar els seus biògrafs, i no oblidem la carta pastoral del nostre bisbe recentment editada i divulgada. (1) Vegeu. Arxiu Parroquial. Col·lecció Hoja Dominical, núm 1031 del 7 de maig de 1950. |
|